Sentiment de Magdalena: imágenes e historia de las gaiatas II - Estepark, Parque Comercial y de Ocio en Castellón

Sentiment de Magdalena: imágenes e historia de las gaiatas II

Visita las primeras gaiatas del 1 al 10 aquí.

Visita les primeres gaiates de l’1 al 10 ací.

Gaiata 10: El Toll

Sector Plaza de María Agustina y adyacentes és com es va anomenar al número 10 al començament. Incloïa la plaça de María Agustina com a centre i dels carrers del Governador Bermúdez de Castro (segon tram), Major (últim tram), d’Antoni Maura, de l’Ensenyament, de Sant Lluís, de Sanahuja, de les Forques, de Sant Josep i l’avinguda de Lledó.

Al canvi de 1983 se li donà el nom del Toll recordant l’acumulació d’aigües que hi havia fora de la murà pel Nord i que formava una xicoteta llacuna. La pròpia plaça es coneixia com la del Toll, nom que es va canviar quan la família Feliu alliberà l’esclava negra María Agustina al segle XVIII i el poble li demanà al Consell que li posara aquest nom a la plaça, la qual cosa acceptà la corporació.

Aquesta plaça era el lloc on s’instal·lava la gaiata fins que es va canviar a l’avinguda de les Palmeretes (Caputxins).

Al sector estaven els llavadors i l’escorxador antic que llindava amb el carrer Governador i junt a ells la Fàbrica de Gas. A l’actualitat destaquen el Govern Civil (hui Subdelegació del Govern) i la Casa Sindical així com el majestuós ficus on els estornells tenen un punt de refugi i ofereixen la seua canturel·la i les seues sobres.

——————————–

Sector Plaza de María Agustina y adyacentes es como se llamó al número 10 al comienzo. Incluía la plaza de María Agustina como centro y de las calles del Gobernador Bermúdez de Castro (segundo tramo), Mayor (último tramo), de Antoni Maura, de la Enseñanza, de San Luis, de Sanahuja, de las Forques, de San José y la avenida de Lledó.

Al cambio de 1983 se le dio el nombre del Toll recordando la acumulación de aguas que había fuera de la Murá por el Norte y que formaba una pequeña laguna. La propia plaza se conocía como la del Toll, nombre que se cambió cuando la familia Feliu liberó la esclava negra María Agustina en el siglo XVIII y el pueblo le pidió al Consejo que le pusiera ese nombre a la plaza, lo que aceptó la corporación.

Esta plaza era el lugar donde se instalaba la gaiata hasta que se cambió a la avenida de las Palmeretes (Capuchinos).

En el sector estaban los lavaderos y el matadero antiguo que lindaba con la calle Gobernador y junto a ellos, la Fábrica de Gas. En la actualidad destacan el Gobierno Civil (hoy Subdelegación del Gobierno) y la Casa Sindical así como el majestuoso ficus donde los estorninos tienen un punto de refugio y ofrecen su canturel·la y sus sobres.

 

Gaiata 11: Forn del Pla

Al principi es va anomenar com Sector Glorieta de San Roque i comprenia el carrer de Sant Fèlix (segon tram), de Sanahuja (segon tram), la plaça d’Isabel la Catòlica, els carrers de Sant Roc, de la Sagrada Família, d’Espartero (hui d’Almansa) i fins els afores. La gaiata es plantava al jardí del carrer de Sant Roc.

El nom de 1983 li ve al sector pel forn que va fundar el bisbe Climent per a fabricar el pa per als òrfens de la seua casa, ja que estava situat al pla de Sant Roc en l’última illa de cases del carrer de Sant Fèlix, a la cara nord, i per eixa raó el van anomenar Forn del Pla.

Quiqueta la Pigà va tenir aquest forn durant uns anys i per Nadal feia representar un betlem, tradició que ha sigut arreplegada per Miquel Peris en la seua contalla El Betlem de la Pigà que des de ja fa més de 25 anys es representa per Nadal al Teatre Principal.

Des de sempre en aquest sector comença la processó de penitents i la desfilada de les gaiates fent-se front a l’antic forn la cerimònia de les Tres Caigudes.

Al sector estava l’antiga Casa de Socorro a la plaça de l’Ereta (Isabel la Catòlica) i l’ermita de la Soledat (al carrer de Sant Roc), encara està l’escola del Bisbe Climent.

Aquest sector és el que va guanyar el primer premi de gaiates l’any 1945 amb la Pobilla i amb fanecaes, dels caragols rampants.


Al principio se llamó como Sector Glorieta de San Roque y comprendía la calle de San Félix (segundo tramo), de Sanahuja (segundo tramo), la plaza de Isabel la Católica, las calles de San Roque, de la Sagrada Familia, de Espartero (hoy de Almansa) y hasta las afueras.

La gaiata se plantaba en el jardín de la calle de San Roque.

El nombre de 1983 le viene al sector por el horno que fundó el obispo Climent para fabricar el pan para los huérfanos de su casa, ya que estaba situado en el plano de San Roque en la última manzana de la calle de San Félix , en la cara norte, y por esa razón lo llamaron Forn del Pla.

Quiqueta la Pigà tuvo este horno durante unos años y en Navidad hacía representar un belén, tradición que ha sido recogida por Miquel Peris en su Contalles El Belén de la Pigà que desde hace más de 25 años se representa en Navidad en el Teatro principal.

Desde siempre en este sector comienza la procesión de penitentes y el desfile de las gaiatas haciéndose frente al antiguo horno la ceremonia de las Tres Caídas.

En el sector estaba la antigua Casa de Socorro en la plaza de la Ereta (Isabel la Católica) y la ermita de la Soledad (en la calle de San Roque), todavía está la escuela del Obispo Climent.

Este sector es el que ganó el primer premio de gaiatas 1945 con la Pobilla y con Fanecaes, los caracoles rampantes.

 

Gaiata 12: Grau

Encara que al començament li digueren Sector Poblados Marítimos sempre ha sigut el Grau, el benvolgut Grau, que ens ha servit per unir-nos per la mar amb tots els continents del món i a més a més per abastar de peix a tot el poble així com per exportar-ne a altres terres.
 
Començà el Grau sent un nucli xicotet de cases de pescadors però hui és un barri més de la nostra ciutat amb un desenvolupament industrial molt important. No oblidem la Refineria i la Central Tèrmica que són ben propet d’eixe Grau i l’activitat portuària amb l’exportació-importació de tot tipus de productes.
 
La Panderola donava un toc molt casolà quan transitava des de l’estacioneta fins a l’escullera del far transportant els passatgers que hi anaven a la platja del Pinar per banyar-se.
 
Al començament de les festes la gaiata s’intal·lava al passeig de Bonavista, canviant-se després a l’actual lloc a la plaça del Carme.
 
Hui amb la integració del Port a la ciutat i la construcció del Gran Casino, del Reial Club Nàutic, de la plaça del Mar i tot el Moll de Costa han fet del Grau un barri privilegiat.

 


Aunque al principio le dijeron Sector Poblados Marítimos siempre ha sido el Grau, el estimado Grau, que nos ha servido para unirnos por la mar con todos los continentes del mundo y además para abastecer de pescado todo el pueblo así como para exportar a otras tierras.

Empezó el Grau siendo un núcleo pequeño de casas de pescadores pero hoy es un barrio más de nuestra ciudad con un desarrollo industrial muy importante. No olvidemos la Refinería y la Central Térmica que son bien cerquita de ese Grau y la actividad portuaria con la exportación-importación de todo tipo de productos.

La Panderola daba un toque muy casero cuando transitaba desde la estacioneta hasta la escollera del faro transportando los pasajeros que iban a la playa del Pinar para bañarse.

Al principio de las fiestas la gaiata instala en el Paseo Buenavista, cambiándose después al actual lugar en la plaza del Carmen.

Hoy con la integración del Puerto en la ciudad y la construcción del Gran Casino, del Real Club Náutico, de la plaza del Mar y todo el Muelle de Costa han hecho del Grado un barrio privilegiado.

 

Gaiata 13: Sensal

L’any 1982 aparegué aquest sector ja anomenat directament Censal, nom que possiblement fa referència a una terra sotmesa al pagament de cens i que ja donava nom a una partida del terme de Castelló, que poquet a poquet anà desapareixent amb el creixement de la ciutat.
Aquest sector, al principi, incloïa els carrers que estaven dintre del polígon format pel dels Germans Bou, de Císcar, del Dr. Fleming, de Segarra Ribés, de Ferran el Catòlic i de Carcaixent.

És una zona de recent construcció però hi ha edificis com els xalets, que tenen quasi l’antiguitat de les gaiates monumentals, ja que començaren a aparéixer a principis dels anys 50; l’antic Museu que es transforma en l’Hogar Serra d’Espada de l’Auxilio Social de la postguerra i en acabant ha tornat a ésser Museu; després ja aparegué el grup Grapa i posteriorment el pavelló d’esports, l’escola Blasco Ibáñez i l’institut IES Caminàs.
 
La gaiata es col·loca des del començament a la plaça de Miquel Bellido al cap d’avall dels xalets.


En 1982 apareció este sector ya llamado directamente Censal, nombre que posiblemente hace referencia a una tierra sometida al pago de censo y que ya daba nombre a una parte del Término de Castellón, que poco a poco fue desapareciendo con el crecimiento de la ciudad.

Este sector, al principio, incluía las calles de que estaban dentro del polígono formado por los Hermanos Bou, de Císcar, del Dr. Fleming, de Segarra Ribés, de Fernando el Católico y de Carcaixent.

Es una zona de reciente construcción pero hay edificios como los chalets, que tienen casi la antigüedad de las gaiatas monumentales, ya que empezaron a aparecer a principios de los años 50; el antiguo Museo que es transforma en el Hogar Sierra de Espadà del Auxilio Social de la posguerra que vuelve a ser un museo, como originalmente. Después ya apareció el grupo Grapa y posteriormente el pabellón de deportes, la escuela Blasco Ibáñez y el instituto IES Caminàs.

La gaiata se coloca desde el inicio de la plaza de Miguel Bellido hasta el cabo de los chalets. 

 

Gaiata 14: Castàlia

Aquest sector té un element singular que el caracteritza i es que es va inaugurar el mateix any que les festes de la Magdalena amb el format actual: l’Estadi Castàlia.

D’aquesta instal·lació esportiva agafa el nom, que coincideix amb el de la primitiva ciutat de Castelló, i el polígon que el defineix està format pels carrers de Joaquim Costa, de la Ronda de la Magdalena (des de Joaquim Costa al final), el començament de l’avinguda de Benicàssim i el Riu Sec que el tanca pel Nord.
 
En aquest sector, també conegut per la Guinea, tenim el primer molí d’arròs, l’església dels frares (Sagrada Família), els grups de cases barates com el de la Magdalena, l’escola dedicada a Fernando Serrano Súñer i el parvulari de la plaça de Teodoro Izquierdo que estava fora de la murà i va ésser durant el segle XVII un llatzeret on s’acollien els malalts de l’epidèmia de pesta que hi hagué aleshores.

També era molt característic el pont de ferro pel qual travessava el riu el tren de dalt i que fou l’element on es van falcar les garroferes que produïren, l’any 1949, l’efecte pantà fent saltar les aigües per damunt de la via, ocasionant la inundació dels barris pròxims i la mort de dotze persones ofegades.

La gaiata es col·loca a la plaça dels Germans Villafaña.


Este sector tiene un elemento singular que lo caracteriza y que se inauguró el mismo año que las fiestas de la Magdalena con el formato actual: el Estadio Castalia.

De esta instalación deportiva coge el nombre, que coincide con el de la primitiva ciudad de Castellón, y el polígono que lo define está formado por las calles de Joaquín Costa, de la Ronda de la Magdalena (desde Joaquín Costa al final) , el comienzo de la avenida de Benicàssim y el Río Seco que lo cierra por el Norte.

En este sector, también conocido por la Guinea, tenemos el primer molino de arroz, la iglesia de los frailes (Sagrada Familia), los grupos de casas baratas como el de la Magdalena, la escuela dedicada a Fernando Serrano Súñer y el parvulario de la plaza de Teodoro Izquierdo que estaba fuera de la muralla y fue durante el siglo XVII un lazareto donde se acogían los enfermos de la epidemia de peste que hubo entonces.

También era muy característico el puente de hierro por el que atravesaba el río el tren de arriba y que fue el elemento donde se calzar los algarrobos que produjeron, en 1949, el efecto pantano haciendo saltar las aguas por encima de la vía , ocasionando la inundación de los barrios cercanos y la muerte de doce personas ahogadas.

La gaiata se coloca en la plaza de los Hermanos Villafaña.

 

Gaiata 15: Sequiol

El sistema de reg del terme de Castelló que naixia a la sèquia Major estava constituït per files, braçals, sequiols i regadores. Un d’aquest sequiols entrava a Castelló per subministrar-li aigua. Ben a prop es va construir un camp de futbol a principis del segle passat on jugava el Club Esportiu Castelló els seus partits del Campionat Regional i, després, inclús els de Segona i Primera Divisió. Este va desaparéixer els anys cinquanta al traslladar-se a l’Estadi Castàlia.
 
El nom del sector li ve del camp de futbol i el polígon que el formava estava limitat per l’avinguda de Borriana, l’avinguda de València, l’avinguda de Casalduch, el carrer de Salvador Masip i els afores.
 
Al solar alliberat a l’enderrocar el camp de futbol es va construir l’Escola de Magisteri. També estava l’hort dels filadors de cànem junt a la via de la Panderola a l’actual carrer del Mestre Breton.
 
La gaiata s’instal·la a la placeta que formen els carrers d’Herrero, del Sequiol i del Mestre Breton. A més a més de l’escola de Magisteri hi ha al sector l’institut Matilde Salvador.


El sistema de riego del término de Castellón que nacía en la acequia Mayor estaba constituido por filas, acequias y regueros. Una de estas acequias entraba en Castellón para suministrarle agua.

Muy cerca se construyó un campo de fútbol a principios del siglo pasado donde jugaba el Club Deportivo Castellón sus partidos del Campeonato Regional y después incluso los de Segunda y Primera División y que desapareció en los años cincuenta al trasladarse al Estadio Castalia.

El nombre del sector le viene del campo de fútbol y el polígono que el formaba estaba limitado por la avenida de Burriana, la avenida de Valencia, la avenida Casalduch, la calle de Salvador Masip y las afueras.

En el solar liberado al derribar el campo de fútbol se construyó la Escuela de Magisterio. También estaba el huerto de los hiladores de cáñamo junto a la vía de la Panderola en la actual calle del Maestro Bretón.

La gaiata instala en la plaza que forman las calles de Herrero, del Sequiol y del Maestro Bretón. Además de la escuela de Magisterio hay en el sector del instituto Matilde Salvador.

 

Gaiata 16: Rafalafena

Sector que naix l’any 1984 a l’afegir-se les dos últimes gaiates que hi ha en l’actualitat. El nom li ve d’una de les partides del terme que tira més be cap al marjal.
 
Els carrers que limiten el sector són: el de Columbretes, de les Adoberies (segon tram), la plaça de l’Escultor Adsuara, el carrer de Tarragona, el de Peníscola, el de Rafalafena, el de la Vilavella, el de Puig Roda i una part de l’avinguda de Lledó. Pràcticament coincideix en el que es va anomenar com a Polígon de Rafalafena a finals dels anys 50 i es va construir pel Ministeri de la Vivenda.

Abans de començar la construcció dels edificis del polígon, es van fer moltes de les actuacions magdaleneres que s’anaven traient de dintre de la ciutat com fou, per exemple, el tir i arrastre, la fira, algun circ, etc.

La gaiata es col·loca a la plaça d’Herrero Tejedor junt al carrer de Rafalafena i dintre del sector està la Biblioteca Pública, el quarter de la Guàrdia Civil i els instituts Penyagolosa i Sos Baynat.


Sector que nace en 1984 al añadirse las dos últimas gaiatas que hay en la actualidad. El nombre le viene de una de las partidas del término que tira más bien hacia el marjal.

Las calles que limitan el sector son: el de Columbretes, de las Tenerías (segundo tramo), la plaza del Escultor Adsuara, la calle de Tarragona, el de Peñíscola, el de Rafalafena, el de la Vilavella, el de Puig Roda y una parte de la avenida de Lledó. Prácticamente coincide en lo que se llamó como Polígono de Rafalafena a finales de los años 50 y se construyó por el Ministerio de la Vivienda.

Antes de comenzar la construcción de los edificios del polígono, se hicieron muchas de las actuaciones magdaleneras que iban sacando de dentro de la ciudad como fue, por ejemplo, el tiro y arrastre, la feria, algún circo, etc.

La gaiata se coloca en la plaza de Herrero Tejedor junto a la calle de Rafalafena y dentro del sector está la Biblioteca Pública, el cuartel de la Guardia Civil y los institutos Penyagolosa y Sos Baynat.

 

Gaiata 17: Tir de Colom

L’ampliació dels sectors de 1983 crea el número 17 quasi com un fillol del número 4, ja que en ell trobem alguns carrers del Sud que en algun moment foren d’aquest sector. Però els seus límits són: l’avinguda de Vila-real i els carrers d’ Atzeneta, de Jorge Juan, la Ronda del Millars, un tram de l’avinguda de València, el carrer de Salvador Guinot i la carretera de Ribesalbes.
 
El nom d’aquest sector li ve de l’explanada que hi havia al final de les cases del poble on se celebraven les competicions de tir de colom entre els tiradors de Castelló. Aquest era un espai davant del rajolar dels Gascó on els xiquets dels anys 40 i 50 jugaven els partits de futbol utilitzant dos pedres com a límit de les porteries. També feien la instrucció els soldats del Regiment Tetuan XIV.
 
Amb posterioritat es va fer un hipòdrom que tenia una pista de ciclisme que el rodejava i en el qual es jugaven els campionats de futbol local entre els jòvens de per ací.
 
En acabant es va construir el Mercat d’Abastos i l’Escola de Mestria Industrial i al desaparéixer el mercat es va urbanitzar el lloc creant la plaça de les Comunicacions.
 
La gaiata començà col·locant-se al Parc de l’Oest i després s’ha traslladat a la plaça de Joan Batiste Porcar.


La ampliación de los sectores de 1983 crea el número 17 casi como un ahijado del número 4, ya que en él encontramos algunas calles del Sur que en algún momento fueron de este sector. Pero sus límites son: la avenida de Villarreal y las calles de Atzeneta, de Jorge Juan, la Ronda Mijares, un tramo de la avenida de Valencia, la calle Salvador Guinot y la carretera de Ribesalbes.

El nombre de este sector le viene de la explanada que había al final de las casas del pueblo donde se celebraban las competiciones de tiro de pichón entre los tiradores de Castellón. Este era un espacio delante del rajolar los Gascón donde los niños de los años 40 y 50 jugaban los partidos de fútbol utilizando dos piedras como límite de las porterías. También hacían la instrucción los soldados del Regimiento Tetuán XIV.

Con posterioridad se hizo un hipódromo que tenía una pista de ciclismo que le rodeaba y en el que se jugaban los campeonatos de fútbol local entre los jóvenes de por aquí.

Después se construyó el Mercado de Abastos y la Escuela de Maestría Industrial y al desaparecer el mercado se urbanizó el lugar creando la plaza de las Comunicaciones.

La gaiata empezó colocándose al Parque del Oeste y luego se ha trasladado a la plaza de Juan Bautista Porcar.

 

Gaiata 18: Crémor

A poc a poc la ciutat anava creixent cap a l’Oest, a pesar de la via i l’any 1984 hi havia un grup molt nombrós de gent que vivia a l’altre costat d’eixa via, per la qual cosa es va crear un sector totalment nou.
 
Aquest sector està limitat per la carretera de Ribesalbes, l’avinguda de Vila-real, el carrer de Gandia, el del Cardenal Costa, el de Vall d’Uixó i els afores.

El nom se li dóna per recordar el propi barri que ja es coneixia pel Crémor a causa de la fàbrica de crémor, que és el tartrat àcid de potassa, que es produïa enllà i que s’emprava com a purgant en medicina i com a mordent en tintoreria. Eixa fàbrica estava situada al camí de l’Enramada que des d’aleshores es va conéixer com a camí del Crémor.
 
En aquest barri es va construir la primera instal·lació tennística amb tres pistes i el conegut xalet que encara es manté a l’actual carrer de Vilafamés. En l’actualitat està també la Universitat de Castelló amb tots els beneficis que porta tenir-ne una. Hi són també els dipòsits d’aigua de Foment i fins fa ben poc les instal·lacions esportives del Bovalar.

També esta inclosa la primera ciutat-jardí, que es va construir a l’avinguda de Vila-real, amb aquells masets tant bonics que hem pogut arribar a veure i que a poc a poc van desapareixent. El soterrament del tren l’any 2000 ha donat al barri corresponent a aquest sector una millora urbana molt considerable.
  
Al principi la gaiata es col·locava al Passeig de Morella però la comissió l’ha traslladada a la plaça d’Espanya.


Poco a poco la ciudad iba creciendo hacia el Oeste, a pesar de la vía y en 1984 había un grupo muy numeroso de gente que vivía al otro lado de esa vía, por lo que se crear un sector totalmente nuevo.

Este sector está limitado por la carretera de Ribesalbes, la avenida de Villarreal, la calle de Gandia, el Cardenal Costa, el de Vall d’Uixó y las afueras. El nombre se le da para recordar el propio barrio que ya se conocía por Crémor debido a la fábrica de cremor, que es el tartrato ácido de potasa, que se producía allá y que se empleaba como purgante en medicina y como mordiente en tintorería. Esa fábrica estaba situada en el camino de la Enramada que desde entonces se conoció como camino del Cremor.

En este barrio se construyó la primera instalación tenística con tres pistas y el conocido chalet que aún se mantiene en la actual calle de Vilafamés. En la actualidad está también la Universidad de Castellón con todos los beneficios que trae tener una. Están también los depósitos de agua de Fomento y hasta hace poco las instalaciones deportivas del Bovalar.

También está incluida la primera ciudad-jardín, que se construyó en la avenida de Villarreal, con aquellos masets tan bonitos que hemos podido llegar a ver y que poco a poco van desapareciendo. El enterramiento  del tren en 2000 ha dado al barrio correspondiente a este sector una mejora urbana muy considerable.

Al principio la gaiata se colocaba en el Paseo de Morella pero la comisión la ha trasladado a la plaza de España.

 

Gaiata 19: La Cultural

De moment, el número més alt dels sectors és el 19 i aquest va nàixer en 1984 quan es van crear els dos últims. Comprén la part Sud de la ciutat i té com a límits els carrers de Salvador Guinot, la carretera de Ribesalbes, l’avinguda de Vila-real, l’avinguda de València i els afores.
 
El nom li ve del camp d’esports que hi va haver a l’avinguda de València on la Cultural Esportiva practicava el bàsquet, l’handbol, l’atletisme i qualsevol esport que necessitara un camp a l’aire lliure. Al desaparèixer eixe camp es va construir el grup de vivendes conegut com de Cardona Vives.
 
Més al Sud estava el Tronío, barri característic ocupat per majoria de persones d’ètnia gitana i els xiquets dels quals compartien l’escola amb els dels barris pròxims. Just al costat es va construir el grup de cases Verge de Lledó i la recent construcció de la Ronda de Circumval·lació junt al nou disseny de l’avinguda de València li han donat al sector una aparença de gran barri com cal a una ciutat com la nostra, jove en la Història.
 
Quan es va crear el sector, la gaiata s’instal·lava a la plaça de la Llibertat i amb posterioritat es col·loca al carrer de l’Illa de Baleato.

Al sector està l’institut Vicent Castell i l’escola Antoni Armelles.


De momento el número más alto de los sector es el 19 y este nació en 1984, cuando se crearon los dos últimos. Comprende la parte Sur de la ciudad y tiene como límites las calles de Salvador Guinot, la carretera de Ribesalbes, la avenida de Villarreal, la avenida de Valencia y las afueras.

El nombre le viene del campo de deportes que fue en la avenida de Valencia donde la Cultural Deportiva practicaba el baloncesto, el balonmano, el atletismo y cualquier deporte que necesitara un campo al aire libre. Al desaparecer ese campo se construyó el grupo de viviendas conocido como Cardona Vives.

Más al Sur estaba el Tronío, barrio característico ocupado por mayoría de personas de etnia gitana y los niños de los que compartían la escuela con los de los barrios próximos. Justo al lado se construyó el grupo de casas Virgen de Lledó y la reciente construcción de la Ronda de Circunvalación junto al nuevo diseño de la avenida de Valencia le han dado al sector una apariencia de gran barrio como es debido a una ciudad como nuestra, joven en la Historia.

Cuando se creó el sector, la gaiata instalaba en la plaza de la Libertad y con posterioridad se coloca en la calle de la Isla de Baleato.

En el sector está el instituto Vicent Castell y la escuela Antoni Armelles.